Featured

Tupelo honey

Por 0 No tags Permalink 1

La meva història amb

Van Morrison i ELLA

Com amb tantes coses en aquesta vida, jo vaig descobrir Van Morrison tard. De tota manera, com que ja tinc una edat, ja fa 20 anys que és un dels meus imprescindibles. De fet, crec que és l’únic imprescindible de veritat. I malgrat això, el tenia oblidat. Sovint associem determinada música, ja sigui una cançó, un estil o un cantat, a un estat d’ànim. Us parlava d’això la darrera vegada que, aquí mateix, us parlava de música.

Van Morrison va arribar a la meva vida en una moment en que aquesta passava per una etapa fosca i llòbrega. Alguns pensareu que en un moment vital  així, segons com, escoltar el de Belfast, segurament, no era la millor de les idees. Sembalva que entre ELLA i jo tot s’havia acabat definitivament. De fet s’havia acabat per sempre. El què ha passat vint anys després ens va sorpendre, imagino, a tots dos. Però Van Morrison va aterrar a la meva vida amb un disc com Into the Music, la primera cançó del qual és Bright Side of the Road, una peça alegre i optimista. Però també era un dic que en té d’altres com Troubadors i And The Healing Has Begun.

De tota manera, el que més m’agradava, i em segueix agradant, de Van Morrison és que, més enllà de que és un músic camaleònic que domina mil registres i estils, és un compositor prodigiós on cada cançó és una petita peça d’orfebreria, ho sento no se m’acut res més original, amb una instrumentació a vegades delicadíssima que contrasta amb la seva veu potent. Això d’una banda, però també em va atrapar aquesta barreja estranya en la seva música entre la visió mística i trascendent de la vida, l’optimisme i l’amor com a motors indispensables, i a vegades una melangia propera a la depressió. Sovint era el mateix estat anímic en el que jo em trobava llavors, i per tant no podia fer altra cosa que incorporar aquelles cançons.

El problema va ser que hi havia massa cançons que em recordaven a ELLA. No perquè les escoltéssim plegats ni perquè cap d’elles fos la nostra cançó. Ara que hi penso, no tenim una cosa com la nostra cançó. Senzillament tot era perquè aquella música me l’evocava. O evocava l’estat d’ànim que la seva pèrdua em produïa. I jo la volia oblidar més que cap altra cosa.

I un dia em vaig topar amb Tupelo Honey. M’agrda molt aquesta. Segurament no sigui la millor de totes i la lletra és un pastel, però què voleu, això de “She’s an angel of the first degree / She’s as sweet as Tupelo honey” a mi em semblava que Van Morrisson parlava d’ELLA. I malgrat que coïa, no podia parar d’escoltar-la. No volia deixar d’escoltar-la, segurament perquè no és que no pogués oblidar-la. Es que no volia oblidar-la. No, no volia. Per què ho hauria de voler? Així que vaig decidir que no la oblidaria i que escoltaria Tupelo Honey tantes vegades com calgués, per no oblidar-me d’ELLA mai. I no ho vaig fer, però the healing had begun i la foscor va començar a remetre. I cada vespre li desitjava bona nit i resava a un Déu en el que no crec (no religion, here today) perquè la cuidés. Sí, absolutament paternalista, ja ho sé, però tampoc crec que Déu m’escoltés gaire.

Ara ja sé del cert que ELLA com Tupelo Honey i el mateix Van Morrisson sempre formaran part de la meva vida. Passi el què passi.

Fa uns dies que torno a escoltar molt aquesta cançó.  A saber què ens depara el futur, que a vegades pot ser dolç “just like honey, baby, from the bee” o a vegades amarg com la fel.

Us deixo la lletra i el vídeo. No és una d’una gran qualitat, però ja farà el fet.

You can take all the tea in China
Put it in a big brown bag for me
Sail right around all the seven oceans
Drop it straight into the deep blue sea
She’s as sweet as Tupelo honey
She’s an angel of the first degree
She’s as sweet as Tupelo honey
Just like honey from the bee
You can’t stop us on the road to freedom
You can’t keep us ‘cause our eyes can see
Men with insight, men in granite
Knights in armor bent on chivalry
She’s as sweet as Tupelo honey
She’s an angel of the first degree
She’s as sweet as Tupelo honey
Just like honey, baby, from the bee
You can’t stop us on the road to freedom
You can’t stop us ‘cause our eyes can see
Men with insight, men in granite
Knights in armor intent on chivalry
She’s as sweet as Tupelo honey
She’s an angel of the first degree
She’s as sweet as Tupelo honey
Just like honey, baby, from the bee
You know she’s alright, oh she’s alright with me
You know, you know, you know she’s alright, she alright with me
You know, you know, you know you know
You know she’s alright, alright with me
She’s alright, she’s alright
She’s alright with me
She’s alright
She’s alright with me
She’s alright
She’s alright with me
She’s al, she’s alright, she’s alright
She’s alright with me
She’s alright, she’s alright, she’s alright, she’s alright
You can take all the tea in China
Put it in a big brown bag for me
Sail it right around all these seven oceans
Drop it smack dab in the middle of the deep blue sea
Because, she’s as sweet as Tupelo honey, yes she is
She’s an angel of the first degree
She’s as sweet as Tupelo honey
Just like honey, baby, from the bee
She’s as sweet as Tupelo honey
She’s an angel of the first degree
She’s as sweet as Tupelo honey
Just like the honey, from the bee
She’s alright, she’s alright with me
She’s my baby, you know she’s alright
She’s my baby, she’s my baby, she’s alright
She’s my baby
Compositors: Van Morrison
Lletra de Tupelo Honey © Warner/Chappell Music, Inc
1

No Comments Yet.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *